stour

De Viccionari


Anglès
[modifica]

  • Etimologia:
Adjectiu: De l'anglès mitjà stoor, stour, de l'anglès antic stōr, del protogermànic *stōraz, *stōrijaz , procedent del protoindoeuropeu *stār-, *stōr- («gros»).
Nom-1: De l'anglès mitjà stoure, stourre, del noruec antic staurr («pal, estaca»), derivat del protogermànic *stauraz («suport»), procedent del protoindoeuropeu *stā- («situar, col·locar»).
Nom-2: De l'anglès mitjà stour, stor («conflicte»), de l'anglonormand estur («conflicte, lluita»), del francès antic estour, estor, estorme, estourmie, estormie («batalla, assalt, conflicte, revolta»), del fràncic *sturm, procedent del protogermànic *sturmaz («tempesta»).

Adjectiu[modifica]

stour ‎(comparatiu more stour, superlatiu most stour)

  1. gros, corpulent
  2. fort, robust
  3. agosarat
  4. brusc, rude, inflexible

Variants[modifica]

Nom[modifica]

stour ‎(plural stours)

  1. estaca
  2. pal, barrot d'escala
  3. perxa per impulsar una nau

Nom[modifica]

stour ‎(plural stours)

  1. conflicte, revolta