stilus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈstɪ.lʊs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *(s)tei- («agut, punxenc»).

Nom

stilus m. ‎(genitiu stilī)

1. llança
2. punxó
3. estilet
4. tija

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	stilus	stilī
Vocatiu	stile	stilī
Acusatiu	stilum	stilōs
Genitiu	stilī	stilōrum
Datiu	stilō	stilīs
Ablatiu	stilō	stilīs

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, 1956, p.1015