stilus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈstɪ.lʊs/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *(s)tei- («agut, punxenc»).

Nom[modifica]

stilus m. ‎(genitiu stilī)

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu stilus stilī
Vocatiu stile stilī
Acusatiu stilum stilōs
Genitiu stilī stilōrum
Datiu stilō stilīs
Ablatiu stilō stilīs
  1. llança
  2. punxó
  3. estilet
  4. tija

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, 1956, p.1015