spissus
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈspɪs.sʊs/
- Etimologia: De l'arrel protoidoeuropea *spĭ- («espessir»), variant de *sphǝ- («prosperar»).
Adjectiu[modifica]
spissus m., spissa f., spissum n. (comparatiu spissior, superlatiu spississimus)
Declinació[modifica]
Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
| Cas | Singular | Plural | |||||
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
| Nominatiu | spissus | spissa | spissum | spissī | spissae | spissa | |
| Vocatiu | spisse | spissa | spissum | spissī | spissae | spissa | |
| Acusatiu | spissum | spissam | spissum | spissōs | spissās | spissa | |
| Genitiu | spissī | spissae | spissī | spissōrum | spissārum | spissōrum | |
| Datiu | spissō | spissae | spissō | spissīs | |||
| Ablatiu | spissō | spissā | spissō | spissīs | |||
Antònims[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.983-984