spargo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈspar.ɡoː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *(s)pregʰ-, de la qual també en deriva el terme grec σπείρω ‎(speírō, «sembrar»).

Verb[modifica]

spargō ‎(1a present?), spargis ‎(2a present), spargere ‎(infinitiu), sparsī ‎(perfet), sparsum ‎(supí)

  1. esquitxar, jo esquitxo
    Ex.:Ara castis vincta verbenis avet immolato spargere agno.—(«L'altar, decorat amb flors pures, vol ser esquitxat amb la sang d'un anyell sacrificat.»)
  2. escampar, jo escampo
    Ex.:Sparsi per vias speculatores.—(«Els guaites estaven escampats pels camins.»)
  3. separar, ramificar
    Ex.:Natura cervorum cornua sparsit in ramos.—(«La natura ha separat les banyes dels cérvols.»)