spanyol
Aparença
Català antic
[modifica]Nom
[modifica]spanyol m. (plural spanyols, femení spanyola)
- hispà (d’Hispània)
- «En la tercera persequció que mogué Trajano, spanyol, en l'any C del Senyor, començaren a fer inquisició sobre·ls christians en estes terres.» (Pere Antoni Beuter, Primera part de la Història de València, 1538)
- hispà, espanyol (de la península Ibèrica)
- «En lo consell elegiren per embaxador hun spanyol, natural de la vila de Oriola, qui·s nomenava mossén Roquafort.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, 1490)
- andalusí (d’al-Àndalus) o hispà no català
- «Algun cas tan sinistre que perda la sua honor o devenga pobre, no li fall un bordó ab què se’n va, demanant almoynes, a Sant Jacme en romeria. E és lo contrari dels spanyols, que tantost que tornen pobres, ab aquella matexa pobretat devenen ladres e robadors de camins.» (Curial e Güelfa, 1442)
Variants
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Obres de referència: DTCA, CIVAL
- Antoni M. Badia i Margarit, Diccionari d'antroponímia catalana, p. 88, 2004, ISBN 9788472837324