sortior

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

sortior ‎(1a present?), sortīre ‎(2a present), sortīrī ‎(infinitiu), sortītus sum ‎(perfet); deponent

  1. sortejar, tocar, sortir segons els daus o un altre element d'atzar
    Ex.: Sortitus est Macedoniam provinciam. — (traducció:«Li ha sortit la província de Macedònia.»)
  2. dividir, distribuir, repartir a sorts
    Ex.: Reliqua rerum tuarum post te alium atque alium dominum sortientur. — (traducció:«La resta dels teus béns, després de tu, faran cap primer a un amo i després a un altre.»)

Derivats[modifica]