sorrer

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /suˈre/, balear /soˈre/, /suˈre/
Occidental: nord-occidental /soˈre/, valencià /soˈreɾ/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Etimologia: De sorra ‎(«llast») i el sufix -er, d’origen nàutic.

Adjectiu[modifica]

sorrer m. ‎(femení sorrera, plural masculí sorrers, plural femení sorreres)

  1. De moviment lent o feixuc.
    Sembla que no has berenat que vens amb pas sorrer.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: sor·rer (2)
  • Anagrama: errors

Vegeu també[modifica]