sopor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /suˈpor/, occidental /soˈpoɾ/
• Rimes: -oɾ
• Etimologia: De llatí sopor ‎(«son profunda»).
• Anagrama: porós

Nom

so·por m. f. ‎(plural sopors)

1. Son causada per la calor o l'avorriment, difícil de desfer-se'n.

Notes

Normalment masculí, el femení és literari.

Sinònims

• ensopiment

Traduccions

Traduccions: sopor

• Anglès: doze ^(en)
• Castellà: sopor ^(es)

• Francès: sommeiller ^(fr)
• Italià: sonnechiare ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɔ.pɔr/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea swep- («dormir»).

Nom

sopor m. ‎(genitiu sopōris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	sopor	sopōrēs
Vocatiu	sopor	sopōrēs
Acusatiu	sopōrem	sopōrēs
Genitiu	sopōris	sopōrum
Datiu	sopōrī	sopōribus
Ablatiu	sopōre	sopōribus

1. Son profunda
2. En sentit figurat, estupefacció
3. En sentit figurat, letargia

Derivats

• sōpiō
• sopōrātiō
• sopōrifer
• sopōrō
• sopōrus