sopor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suˈpor/
	balear /soˈpoɾ/, /suˈpor/
Occidental:	/soˈpoɾ/

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: De llatí sopor ‎(«son profunda»).

Nom

sopor m. o f. ‎(plural sopors)

1. Son causada per la calor o l'avorriment, difícil de desfer-se'n.

Notes

• Normalment masculí, el femení és literari.

Sinònims

• ensopiment

Traduccions

Traduccions

• Anglès: doze ^(en)
• Castellà: sopor ^(es)
• Francès: sommeiller ^(fr)
• Italià: sonnechiare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: so·por (2)
• Anagrama: porós

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɔ.pɔr/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea swep- («dormir»).

Nom

sopor m. ‎(genitiu sopōris)

1. Son profunda
2. En sentit figurat, estupefacció
3. En sentit figurat, letargia

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	sopor	sopōrēs
Vocatiu	sopor	sopōrēs
Acusatiu	sopōrem	sopōrēs
Genitiu	sopōris	sopōrum
Datiu	sopōrī	sopōribus
Ablatiu	sopōre	sopōribus

Derivats

• sōpiō
• sopōrātiō
• sopōrifer
• sopōrō
• sopōrus