sombrero

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /sumˈbɾe.ɾu/, occidental /somˈbɾe.ɾo/
  • Rimes: -eɾo
  • Etimologia: Del castellà sombrero, segle XVI.

Nom[modifica]

sombrero m. ‎(plural sombreros)

  1. (castellanisme) barret, capell
    «—Només me falta el sombrero. (Agafa el barret, se'l posa i creua la sala en direcció a la xemeneia amb aires d'anar a la moda.)» (Xavier Bru de Sala, Pigmalió, 1997)
    «—En aquesta casa es fuma grifa. —Vols dir porros? —És droga, digue-li barret, digue-li sombrero (Ramon Solsona, L'home de la maleta, 2011)

Notes[modifica]

  • En valencià, tortosí i a l’Aragó és d’ús col·loquial. Literàriament s’usa barret o capell.
  • En alguerès s’usa tant sombrero com el sardisme boneto.
  • En central, nord-occidental i septentrional es considera arcaic o castellanisme. En general s’usa barret.
  • En balear es considera un castellanisme peninsular. És d’ús general capell.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: som·bre·ro (3)
  • Anagrama: emborrós

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB


Castellà
[modifica]

Peninsular: /somˈbɾe.ɾo/
Americà: alt /s(o)mˈbɾe.ɾo/, baix /somˈbɾe.ɾo/

Nom[modifica]

sombrero m. ‎(plural sombreros)

  1. barret
  2. (arquitectura) tornaveu

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: som·bre·ro (3)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sombrero