solaç

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suˈɫas/
	balear /soˈɫas/, /suˈɫas/
Occidental:	/soˈɫas/

• Rimes: -as
• Etimologia: Del llatí solacium ‎(‘alleujament, consol’), segle XIV.

Nom

solaç m. ‎(plural solaços)

1. Esbargiment o entreteniment que es realitza de gust.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Erholung ^(de) f., Zeitvertreib ^(de)
• Anglès: leisure ^(en)
• Castellà: solaz ^(es) f.
• Francès: distraction ^(fr) f.

Verb

solaç

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de solaçar.

Variants

• solaço, solace, solaci

Miscel·lània

• Síl·labes: so·laç (2)
• Anagrama: alços

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC