sol·lícit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suɫˈɫi.sit/, /suˈɫi.sit/
	balear /soɫˈɫi.sit/, /suɫˈɫi.sit/
Occidental:	/soɫˈɫi.sit/, /soˈɫi.sit/

• Rimes: -isit
• Etimologia: Del llatí sollicitus, segle XIV.

Adjectiu

sol·lícit m. ‎(femení sol·lícita, plural masculí sol·lícits, plural femení sol·lícites)

1. Disposat a complaure.

Sinònims

• atent, complaent

Antònims

• rebordonit, malcarat

Traduccions

Traduccions

• Alemany: besorgt ^(de)
• Anglès: sollicitous ^(en)
• Castellà: solícito ^(es)
• Francès: complaisant ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: sol·lí·cit (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB