Vés al contingut

sojornar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /su.ʒurˈna/
balear /so.ʒoɾˈna/, /su.ʒurˈna/
Occidental: nord-occidental /so.ʒorˈna/
valencià /so.d͡ʒoɾˈnaɾ/, /so.d͡ʒoɾˈna/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: sojornà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *subdiurnāre (passar dies), de diurnāre (viure molt de temps), de diurnus (d’un dia, diürn), segle XIV.

Verb

[modifica]

sojornar intr.

  1. Fer estada en un lloc durant un temps determinat, temporalment.
    «Allí cercà recer la reina Peronella al final de la seva vida; allí sojornaren Alfons I, Jaume I, Alfons II, Alfons III, Pere II, Joan I, Marti I i el papa Benet XIII» (Fernando Chueca, Casas Reales en Monasterios Y Conventos Espanoles, Real Academia de la Historia, 1966, pàgina 111)

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: sojorno, sojorna, sojornem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: so·jor·nar (3)

Vegeu també

[modifica]