sojornar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /su.ʒurˈna/
Occidental:  nord-occidental /so.ʒorˈna/, valencià /so.d͡ʒoɾˈnaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: sojornà
  • Etimologia: Evolució del llatí vulgar *subdiurnare.

Verb[modifica]

sojornar intr.

  1. Passar una o diverses nits en un lloc fora de casa.
    «Allí cercà recer la reina Peronella al final de la seva vida; allí sojornaren Alfons I, Jaume I, Alfons II, Alfons III, Pere II, Joan I, Marti I i el papa Benet XIII» ([1])

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: so·jor·nar (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Fernando Chueca, Casas Reales en Monasterios Y Conventos Espanoles, Real Academia de la Historia, 1966, pàgina 111