Vés al contingut

socors

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /suˈkors/
balear /soˈkos/, /suˈkos/
Occidental:  nord-occidental /soˈkos/
valencià /soˈkoɾs/, /soˈkos/
  • Rimes: -oɾs
  • Etimologia: Del llatí succursus ‎(literalment «socorregut»), participi de succurrō ‎(«socórrer»), segle XIV.

socors m. ‎(plural invariable)

  1. Ajut donat en una situació adversa de perill.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: so·cors (2)

Vegeu també

[modifica]