sobreposar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ˌso.βɾə.puˈza/
Occidental:  nord-occidental /ˌso.βɾe.poˈza/, valencià /ˌso.βɾe.poˈzaɾ/

Verb[modifica]

sobreposar trans., pron. ‎(pronominal sobreposar-se)

  1. Estar en un mateix lloc, l'un damunt de l'altre.
    «En aquest sentit, hi ha una divisió entre l'espai rural i l'urbà en termes «polítics» quan, de fet, aquests espais en sobreposen en haver-hi uns moviments temporals de població, diaris, setmanals o estacionals que cobreixen tot el territori.» ([1])
  2. Estar situat més amunt.
    «Una porta resolta amb arc rebaixat, amb brancals de motlluratge molt esquemàtic, se sobreposa a la sèrie de petites finestres.» ([2])
  3. Sonar al mateix temps que un altre so, tapant-lo.
    «Els efectes de sentir una música, o qualsevol so o soroll, en sentit contrari, són sorprenents, i a vegades grotescs. Si es combinen fragments diferents de diverses cintes, o es treu els començaments del so, se sobreposen els sons.» ([3])
  4. Superar un patiment emocional.
    «El motiu pel qual s'havia sobreposat a la viudetat. Perquè l'Odethe Burton mai havia mirat cap més home ni havia considerat casar-se de nou.» ([4])

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: so·bre·po·sar (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Primer Congrés Català de Geografia II : ponències, Institut d'Estudis Catalans, 1991, pàgina 80
  2. Jordi Ambros i Monsonis, El Monestir de Sant Cugat del Vallès, 1908
  3. Ireneu Segarra Malla, El meu llibre de música, Vuitè grau, 1983
  4. Elizabeth Urian, Si m'escollissis, 2019