sobràreu

Potser volíeu: sobrareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suˈβɾa.ɾəw/
	balear /soˈbɾa.ɾəw/, /suˈbɾa.ɾəw/
Occidental:	/soˈbɾa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

sobràreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de sobrar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb sobrar.

Variants

• [2] sobreguéssou, sobréssiu, sobrésseu, sobràssiu, sobràsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: so·brà·reu (3)