sivella

Català

Una sivella

• Pronúncia:

Oriental: central /siˈβe.ʎə/, balear /siˈve.ʎə/

Occidental: nord-occidental /siˈβe.ʎa/, valencià /siˈve.ʎa/, /siˈβe.ʎa/

• Rimes: -eʎa
• Etimologia: Del llatí vulgar *fibella, segle XIV, per dissimilació de labials, diminutiu del llatí fibula, doblet del cultisme fíbula.
• Anagrama: allevis

Nom

si·ve·lla f. ‎(plural sivelles)

1. Peça de metall per a cenyir una corretja passant el cap per un marc i subjectant-lo amb pues.

Traduccions

Traduccions: sivella

• Alemany: Schnalle ^(de) f.
• Anglès: buckle ^(en)
• Castellà: hebilla ^(es) f.
• Eslovac: pracka ^(sk) f.
• Esperanto: buko ^(eo)

• Francès: boucle ^(fr) f.
• Italià: fibbia ^(it) f.
• Polonès: sprzączka ^(pl) f.
• Portuguès: fivela ^(pt) f.
• Rus: пря́жка ^(ru) f. ‎(priajka)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC