sivella

Català

Una sivella

• Pronúncia:

Oriental: central /siˈβe.ʎə/, balear /siˈve.ʎə/

Occidental: nord-occidental /siˈβe.ʎa/, valencià /siˈve.ʎa/, /siˈβe.ʎa/

• Rimes: -eʎa
• Etimologia: Del llatí vulgar *fibella, segle XIV, per dissimilació de labials, diminutiu del llatí fibula, doblet del cultisme fíbula.
• Anagrames: allevis, llaveis

Nom

si·ve·lla f. ‎(plural sivelles)

1. Peça de metall per a cenyir una corretja passant el cap per un marc i subjectant-lo amb pues.

Traduccions

Traduccions: sivella

• Alemany: Schnalle ^(de) f.
• Anglès: buckle ^(en)
• Armeni: ճարմանդ ^(hy) ‎(txarmand)
• Belarús: спра́жка ^(be) f. ‎(sprajka)
• Castellà: hebilla ^(es) f.
• Coreà: 솔기 ^(ko)
• Danès: spænde ^(da) n.
• Eslovac: pracka ^(sk) f., sponka ^(sk) f.
• Eslovè: zaponka ^(sl) f.
• Esperanto: buko ^(eo)
• Estonià: pannal ^(et)
• Feroès: spenni ^(fo) n.
• Finès: solki ^(fi)
• Francès: boucle ^(fr) f.
• Gallec: fibela ^(gl) f.
• Gal·lès: bwcwl ^(cy) m.
• Hindi: बकसुआ ^(hi) m.
• Hongarès: csat ^(hu)
• Irlandès: búcla ^(ga) m.
• Islandès: sylgja ^(is) f.
• Italià: fibbia ^(it) f.

• Japonès: 尾錠 ^(ja)
• Kazakh: тоға ^(kk) ‎(toğa/toga)
• Letó: spradze ^(lv) f.
• Llatí: buccula ^(la) f.
• Macedoni: тока ^(mk) f.
• Neerlandès: gesp ^(nl)
• Noruec: spenne ^(no)
• Persa: سگک‎ ^(fa)
• Polonès: sprzączka ^(pl) f.
• Portuguès: fivela ^(pt) f.
• Romanès: cataramă ^(ro) f.
• Rus: пря́жка ^(ru) f. ‎(priajka)
• Serbocroat: копча ^(sh), kopča ^(sh) f.
• Suec: spänne ^(sv) n.
• Tai: หัวเข็มขัด ^(th)
• Turc: toka ^(tr)
• Txec: spona ^(cs) f., přezka ^(cs) f.
• Ucraïnès: пря́жка ^(uk) f. ‎(priajka)
• Uzbek: to'qa ^(uz)
• Vietnamita: khóa ^(vi)
• Xinès: 扣環 ^(zh) ‎(扣环, kòuhuán)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC