situara

Potser volíeu: situarà, situará

Català

Verb

situara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb situar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb situar.

Miscel·lània

• Síl·labes: si·tu·a·ra (4)
• Anagrames: asturià, atuiràs, Àustria

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /siˈtwa.ɾa/

Americà: alt /s(i)ˈtwa.ɾa/, baix /siˈtwa.ɾa/

• Rimes: -aɾa

Verb

situara

1. primera persona del singular (yo) de l’imperfet de subjuntiu del verb situar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l’imperfet de subjuntiu del verb situar

Miscel·lània

• Síl·labes: si·tua·ra (3)
• Anagrames: aturáis, Austria, siturará, tusaría