singularia tantum

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /siŋ.ɡuˈɫa.ɾi.a ˈtan.tum/
• Etimologia: Locució llatina composta de singularia i tantum, «només singulars».

Nom

singularia tantum m. pl.

1. conjunt de mots defectius que només s'usen en singular, tot i que el plural pot tenir un sentit figurat.

   El cel és blau (singular)

   Regne dels cels (plural)

Antònims

• pluralia tantum

Notes

Es sol utilitzar la forma llatina plural. La forma llatina singular singulare tantum només s'utilitza ocasionalment en obres especialitzades.