sindicar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /sin.diˈka/
Occidental:  nord-occidental /sin.diˈka/, valencià /sin.diˈkaɾ/

Verb[modifica]

sindicar trans., pron. ‎(pronominal sindicar-se)

  1. Actuar en grup.
    «Son ocells reposats, tranquils, de costums honestes i morigerades, ocells que s'han sindicat per ésser esclaus.» ([1])
  2. Unir-se per format un sindicat.
    «Els obrers s'han sindicat no per a organisar la producció sinó per a donar la batalla decisiva al capitalisme.» ([2])
  3. Posar continguts d'una pàgina d'internet a l'abast d'altres, permetent que els puguin reclamar des d'una altra pàgina o mitjà, i de manera actualitzada.
    «... la seva interactivitat és molt alta i el valor afegit de poder associar - lo a tecnologies com el RSS ( Really Simple Syndication ) —que permet sindicar continguts , és a dir, subscriure's a través d'un agregador de notícies als continguts i actualitzacions de les pàgines web...» ([3])

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: sin·di·car (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Ricardo Suñé, Nueva crónica de Barcelona: historia de la ciudad a través de sus calles y de sus tradiciones, 1939, p.1524
  2. Pere Coromines, Cartes d'un visionari, 1921, pàgina 244
  3. Jordi Xifra Triadú, Tècniques de les Relacions Públiques, Editorial UOC, 2007, pàgina 61