sincerar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /sin.səˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /sin.seˈɾa/, valencià /sin.seˈɾaɾ/

Verb[modifica]

sincerar trans., pron. ‎(pronominal sincerar-se)

  1. Dir la veritat, parlar sense amagar informació.
    «La nit abans que marxés la Providence, un cop recuperada de la intervenció quirúrgica, la menuda es va sincerar amb ella i li va confessar el secret que mai no havia revelat a ningú, que un dia volia ser pastissera astronauta, ...» ([1])

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Romain Puértolas, La nena que es va empassar un núvol tan gros com la torre Eiffel, ed.Rosa dels Vents, 2015


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /sin.θeˈɾaɾ/, meridional \siŋ.θeˈɾaɾ\
Americà: alt /sin.s(e)ˈɾaɾ/, baix \siŋ.seˈɾaɾ\, austral /sin.seˈɾaɾ/

Verb[modifica]

sincerar trans., pron. ‎(pronominal sincerarse, present sincero, passat sinceré, futur sinceraré)

  1. sincerar

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sincerar