silva

Potser volíeu: Silvà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈsiɫ.βə/, balear /ˈsiɫ.və/

Occidental: nord-occidental /ˈsiɫ.βa/, valencià /ˈsiɫ.va/, /ˈsiɫ.βa/

• Etimologia: Del castellà silva, del llatí silva ‎(«selva») prenent el sentit de miscel·lània, segle XIX.

Nom

silva f. ‎(plural silves)

1. Composició amb versos que alternen lliurement la mesura i la rima.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: silva ^(es) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: sil·va (2)
• Anagrames: Salvi, valsi, valsí

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈsil.βa\
• Rimes: -ilba
• Etimologia: Del llatí silva.

Nom

silva f. ‎(plural silvas)

1. recull (col·lecció d’escrits)
2. (literatura) silva
3. (Salamanca) esbarzer

Miscel·lània

• Síl·labes: sil·va (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɪɫ.wa/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *sel-, *swel- ‎(«fusta,taulons»).

Nom

silva f. ‎(genitiu silvae)

1. bosc , arbreda

   per silvas profundas («a través de boscos pregons»)

2. arbre

   nemus omne intendat vertice silvas («a cada arbreda despunta un arbre»)

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	silva	silvae
Vocatiu	silva	silvae
Acusatiu	silvam	silvās
Genitiu	silvae	silvārum
Datiu	silvae	silvīs
Ablatiu	silvā	silvīs