signo
Aparença
Potser volíeu: signó
Català
[modifica]Verb
[modifica]signo
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de signar.
- (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb signar.
- (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb signar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: sig·no (2)
- Anagrama: gosin
Castellà
[modifica]- Pronúncia(i):
- Peninsular: \ˈsiɣ.no\
- Americà: alt /ˈsiɡ.no/, baix \ˈsiɣ.no\
Nom
[modifica]signo m. (plural signos)
Relacionats
[modifica]Verb
[modifica]signo
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: sig·no (2)
Vegeu també
[modifica]- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre signo
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈsɪ.ŋnoː/
Nom
[modifica]signō
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Derivats del llatí al castellà
- Substantius masculins en castellà
- Formes verbals en castellà
- Mots en castellà de 2 síl·labes
- Formes de substantius en llatí