sigil

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /siˈʒiɫ/
Occidental:  nord-occidental /siˈʒiɫ/, valencià /siˈd͡ʒiɫ/
  • Rimes: -il
  • Etimologia: Del llatí sigillum ‎(«segell amb què es tancaven les cartes per preservar en secret el seu contingut»), amb posterior influència del terme grec σιγηλός ‎(sigēlós, «silenciós»), segle XIX, doblet del patrimonial segell.

Nom[modifica]

sigil m. ‎(plural sigils)

  1. Precaució amb què es guarda un secret.

Compostos i expressions[modifica]

  • sigil sacramental= Secret de confessió al què estan obligats els sacerdots catòlics.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: si·gil (2)

Vegeu també[modifica]