sidral

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /siˈðɾaɫ/
Rimes: -al
Etimologia: De sidra i el sufix -al ‎(‘mena de sidra’). La marca Sidral Teixidó va ser registrada el 1907 pel farmacèutic Antoni Teixidó Yvern de Barcelona.^[1] Popularitzat per Sidral Bragulat de la mateixa època, però inicialment comercialitzat amb una altra marca. Vegeu també Sidral Mundet  de Mèxic, 1918. Figuradament, per eufemisme de sideral popularitzat per Valentí Castanys  en la revista humorística Xut!  Anomenava el món del futbol com «el país del sidral» per les grans expectatives generades i que s’esvaeixen com bombolles creant un bon enrenou entre els aficionats, «els sidralistes».^[2]

sidral m. ‎(plural sidrals)

Preparat d’àcid tartàric i bicarbonat de sodi, normalment amb sucre en pols i essència, usat com a llaminadura o bé dissolt en aigua com a refresc.
(col·loquial) Situació embolicada, desgavell, enrenou.