servio

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈseɾ.βjo\
• Rimes: -eɾbjo
• Etimologia: (pendent)

Adjectiu

servio m. ‎(femení servia, plural masculí servios, plural femení servias)

1. grafia obsoleta de serbio

Nom

servio m. ‎(plural servios, femení servia)

1. grafia obsoleta de serbio

Miscel·lània

• Síl·labes: ser·vio (2)
• Heterograma de 6 lletres (eiorsv)
• Anagrames: reviso, revisó

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre servio

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈsɛr.wɪ.oː/
• Etimologia: De servus.

Verb

serviō ‎(1a present^?), servīs ‎(2a present), servīre ‎(infinitiu), servīvī ‎(perfet), servītum ‎(supí)

1. servir, ésser l'esclau d'algú
2. obeir, ésser submís

   Servire marito.

   Obeir al marit.

3. servir, ésser útil, anar bé

   Servire luminibus.

   Això anirà bé per il·luminar; servirà com a punt de llum.

4. estar al servei

   Servis paucioribus serviri.

   Tenir uns pocs esclaus al seu servei.