servicial

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /sər.bi.siˈaɫ/, balear /səɾ.vi.siˈaɫ/
Occidental:	nord-occidental /ser.βi.siˈaɫ/
	valencià /seɾ.vi.siˈaɫ/, /seɾ.βi.siˈaɫ/

• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí servitialis, segle XIV.

Adjectiu

servicial inv. ‎(plural servicials)

1. Que està disposat a prestar servei.

Traduccions

Disposat a prestar servei

• Castellà: sirviente ^(es), servidor ^(es)
• Llatí: obsequiosus ^(la), officiosus ^(la)

Nom

servicial m. ‎(plural servicials)

1. ènema
2. (antic, nàutica) Servent o mosso que es llogava per servei del patró i de la nau.

Traduccions

Servent d'un buc

• Castellà: sirviente ^(es), mozo ^(es)
• Llatí: famulus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: ser·vi·ci·al (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \seɾ.βiˈθjal\

Americà: alt \seɾ.β(i)ˈsjal\, baix \seɾ.βiˈsjal\

• Rimes: -al

Adjectiu

servicial inv. ‎(plural serviciales)

1. servicial

Nom

servicial m. ‎(plural serviciales)

1. servicial (lavativa)

Miscel·lània

• Síl·labes: ser·vi·cial (3)