servicial

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /sər.bi.siˈaɫ/, balear /səɾ.vi.siˈaɫ/
Occidental: /seɾ.bi.siˈaɫ/, /seɾ.vi.siˈaɫ/

Adjectiu[modifica]

ser·vi·ci·al inv. ‎(plural servicials)

  1. Oficiós, obsequiós [1][2][3][4].

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

ser·vi·ci·al m. ‎(plural servicials)

  1. lavativa[1][3][4].
  2. (antic, nàutica) Servent o mosso que es llogava per servei del patró i de la nau, que tenia la hipoteca del seu salari sobre el buc al què devia servir tot el temps del seu ajustament, encara que passés al domini d'un altre [1][4].

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
  2. 2,0 2,1 FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
  3. 3,0 3,1 Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre servicial
  4. 4,0 4,1 4,2 Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre servicial
  5. Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
  6. 6,0 6,1 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.


Castellà
[modifica]

Adjectiu[modifica]

ser·vi·cial inv. ‎(plural serviciales)

  1. servicial

Nom[modifica]

ser·vi·cial m. ‎(plural serviciales)

  1. servicial (lavativa)