serví

Potser volíeu: servi, Servi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /sərˈbi/, balear /səɾˈvi/
Occidental:	nord-occidental /serˈβi/
	valencià /seɾˈvi/, /seɾˈβi/

• Rimes: -i
• Homòfons: cerví, servir

Verb

serví

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de servir.
2. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de servir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ser·ví (2)
• Anagrames: Rives, rivés, sevir, versi, versí, vires, virés

Català antic

• Etimologia: Reducció de servii, de servici.

Nom

serví m. ‎(plural servís)

1. servei, servici

   «Quan la persona no vol res de aquest món, ni pare, ni mare, ni parents, ni amichs, ni roba, ni diners, ni res, ni possessions, e done’s tot al serví de Déu, no vol amor de neguna creatura, mas tan solament la amor de Déu.» (Sant Vicent Ferrer, Sermons, I, 1410)

Derivats

• servir

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \seɾˈβi\

Americà: alt \s(e)ɾˈβi\, baix \seɾˈβi\

• Rimes: -i

Verb

serví

1. primera persona del singular (yo) del passat simple del verb servir