serrer

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /səˈre/
Occidental: nord-occidental /seˈre/, valencià /seˈreɾ/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Etimologia: [1] De serra i el sufix -er.
  • Etimologia: [2] Probablement del castellà cerrero ‎(«salvatge, sense domadura»).

Adjectiu[modifica]

serrer m. ‎(femení serrera, plural masculí serrers, plural femení serreres)

  1. serrà (de la serra).

Adjectiu[modifica]

serrer m. ‎(femení serrera, plural masculí serrers, plural femení serreres)

  1. (valencià) desaparellat
  2. (valencià) sobrer

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ser·rer (2)

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /sɛˈʁe/,
    àudio
  • Etimologia: Del llatí serāre.

Verb[modifica]

serrer

  1. tancar, desar
    «Puis, avec un gros soupir, il replia les originaux, les serra dans la poche de côté de son veston […].» (H. G. Wells, (trad. Henry-D. Davray, B. Kozakiewicz),La Guerre dans les airs, 1908, Mercure de France, Paris, 1910, p. 152 de l’éd. de 1921)
    Després, amb un gran sospir, plega els originals i els desa a la butxaca lateral de la seva jaqueta.
  2. estrènyer
    Il lui serra la bras si fort qu'elle en garda une trace pendant trois jours.
    Li va estrènyer el braç tan fortament que ha portat un blau durant tres dies.
    Doucement ! Ça ne sert à rien de trop serrer cette vis.
    Més suau! No val de res estrènyer tan fort aquest cargol.
  3. encaixar, donar la mà
    J'ai refusé de lui serrer la main.
    No he volgut donar-li la mà.
  4. ajuntar-se
    Ils se sont serrés pour lui faire une place.
    S'han ajuntat per fer-li un lloc.
  5. rebotir
    Reculez-vous un peu, nous serons moins serrés.
    Reculeu una mica i no estarem tan rebotits.
  6. plegar, lligar
    «Le grand hunier, tendu sous l’effort du vent, eût contrarié le dégagement du navire. Il fallut le serrer, ce qui se fit tant bien que mal.» (Jules Verne, Les Enfants du capitaine Grant, 1846)
    L'arbre major, amb la vela estesa al vent, va en sentit contrari a la nau. Cal plegar la vela, cosa que fem tant si com no.
  7. adjudicar-se, lligar-se
    «Cyril s’était battu, le cousin était resté pour serrer une meuf et Lyas était rentré.» (Golda John, C’est l’histoire de nos vies‎, p. 167, 2004, Éditions Le Manuscrit)
    Cyril estava agafat, el cosí havia estat arrestat per lligar-se una meuca i Lyas havia tornat.

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Trésor de la langue française informatisé sobre serrer