sereno

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /səˈɾɛ.nu/
balear /səˈɾə.no/, /səˈɾɛ.nu/
Occidental:  /seˈɾe.no/
  • Rimes: -ɛno
  • Etimologia: Del castellà sereno, segle XVII, pel fet que el vigilant nocturn quan feia bon temps cridava en castellà quelcom similar a «las nueve en punto y sereno».

Nom[modifica]

sereno m. ‎(plural serenos)

  1. Vigilant nocturn d'un barri o població que cantava les hores, anunciava el temps, ajudava els veïns, etc.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: se·re·no (3)
  • Anagrama: enrose

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈsɛ.rɛ.noː/

Adjectiu[modifica]

serenō

  1. datiu masculí singular de serenus
  2. datiu neutre singular de serenus
  3. ablatiu masculí singular de serenus
  4. ablatiu neutre singular de serenus