septentrionalis
Llatí
[modifica]- Pronúncia (AFI): /sɛp.tɛn.trɪ.oːˈnaː.lɪs/
Adjectiu
[modifica]septentriōnālis m., f., septentriōnāle n.
Declinació
[modifica]Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.
| Cas | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Masc./Fem. | Neutre | Masc./Fem. | Neutre | ||
| Nominatiu | septentriōnālis | septentriōnāle | septentriōnālēs | septentriōnālia | |
| Vocatiu | septentriōnālis | septentriōnāle | septentriōnālēs | septentriōnālia | |
| Acusatiu | septentriōnālem | septentriōnāle | septentriōnālēs | septentriōnālia | |
| Genitiu | septentriōnālis | septentriōnālium | |||
| Datiu | septentriōnālī | septentriōnālibus | |||
| Ablatiu | septentriōnālī | septentriōnālibus | |||
Sinònims
[modifica]Relacionats
[modifica]Descendents
[modifica]- Alemany: septentrional
- Anglès: septentrional
- Castellà: septentrional
- Francès: septentrional
- Italià: settentrionale
Vegeu també
[modifica]- Gaffiot, Félix. «septentrionalis». A: Dictionnaire Latin - Français. 1934. París: Hachette, 1934, p. 1462.
- Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «septentrionalis». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.