sepelio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sɛˈpɛ.lɪ.oː/
• Etimologia: Segons James Darmesteter va tenir originàriament el significat d'adormir i alguns autors antics encara el van fer servir en aquest sentit, com ara Plaute i Virgili;segons aquesta proposta estaria emparentat etimològicament amb el terme sōpiō. Segons Pokorny, procedeix de l'arrel protoindoeuropea *sep- que li dóna el sentit genèric de («fer rituals per honorar i acomiadar un mort»); seria la mateixa arrel que forma part del terme sànscrit सपर्यति ‎(saparyáti, «venerar»).

Verb

sepeliō ‎(1a present^?), sepelīs ‎(2a present), sepelīre ‎(infinitiu), sepelīvī ‎(perfet), sepultum ‎(supí)

1. enterrar, jo enterro, sebollir

   Hominem mortuum in urbe ne sepelito neve urito

   Que cap home mort sigui enterrat o incinerat a la ciutat.

2. destruir, esborrar, fer desaparèixer

   Sepelire dolorem.

   Fer desaparèixer les penes.