sementer

Català

• Pronúncia:

Oriental: /sə.mənˈte/

Occidental: nord-occidental /se.menˈte/, valencià /se.menˈteɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De sement i el sufix -er.
• Anagrames: entremés, entremès, estrenem, menester, termenes, termenés

Nom

se·men·ter m. ‎(plural sementers)

1. Cada part d'un terreny de conreu que se sembra d'una planta determinada (blat, ordi, civada, etc.).
2. Època de l'any adient per sembrar.

Traduccions

Part d'un terreny

• Castellà: sembrado ^(es)

Època de l'any

• Castellà: siembra ^(es)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DCVB