secant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /səˈkan/
	balear /səˈkant/, /səˈkan/
Occidental:	nord-occidental /seˈkan/
	valencià /seˈkant/, /seˈkan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí secans, participi de secō ‎(‘tallar’), segle XIX.

Adjectiu

secant inv. ‎(plural secants)

1. Dit d'una línia o corba que interseca amb una altra de donada.

Nom

secant f. ‎(plural secants)

1. (matemàtiques) Raó trigonomètrica que és la inversa del cosinus i és el quocient entre la longitud de la hipotenusa i la longitud del catet adjacent.

Derivats

• cosecant
• arcsecant

Compostos i expressions

• secant hiperbòlica
• secant parabòlica

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Sekante ^(de) f.
• Anglès: secant ^(en)
• Castellà: secante ^(es)
• Francès: sécant ^(fr)
• Italià: secante ^(it)

Verb

secant

1. Gerundi del verb secar.

Miscel·lània

• Síl·labes: se·cant (2)
• Heterograma de 6 lletres (acenst)
• Anagrames: canets, cantes, cantés

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot