secall
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /səˈkaʎ/, balear /səˈkaj/ Occidental: /seˈkaʎ/
Nom[modifica]
secall m. (plural secalls)
- La branca resseca i inútil de qualsevol planta, en especial la d'un arbre.
- Conjunt de totes les branques seques d'una planta.
- Terreny que no reté l'aigua quan plou i què, per tant, roman amb un nivell d'humitat molt baix.
- En la ramaderia, bèstia excessivament prima.
- Per extensió, persona excessivament prima.
- Espècie de bescuit ressec en llesquetes primes.
Traduccions[modifica]
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. (p. 679)