sbucare

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

sbu·cà·re

  1. Desencauar (fer exir del cau algun animal, com un conill, etc.).
    Il mio sistema di caccia consisteva nel fare un laccio con fil di ferro e contornare con esso la parte esterna delle gattaiole dello stabbio, da dove qualche volta sbucava un coniglio.—«El meu sistema de caça consistia en fer una llaçada amb filferro i col·locar-lo al voltant de la gatera de l'estable, on de vegades desencauava un conill.»
  2. desembocar, sortir
    Il fondo del sentiero sbuca in una radura e si prende la strada bianca.—«El fons de la drecera desemboca en una clariana i llavors s'agafa el camí blanc.»
  3. (informal) sortir
    Da dove sei sbucatto?—«D'on surts?»

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]