santmiquelenc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌsam.mi.kəˈɫɛŋ/
	balear /ˌsam.mi.kəˈɫəŋk/, /ˌsam.mi.kəˈɫɛŋk/
Occidental:	nord-occidental /ˌsam.mi.keˈɫeŋ/
	valencià /ˌsam.mi.keˈɫeŋk/, /ˌsam.mi.keˈɫeŋ/

• Rimes: -ɛŋk
• Etimologia: De Sant Miquel i el sufix -enc.

Adjectiu

santmiquelenc m. ‎(femení santmiquelenca, plural masculí santmiquelencs, plural femení santmiquelenques)

1. Natural de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany) o de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà).
2. Que madura al voltant de la santmiquelada.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: sant·mi·que·lenc (4)

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, DCVB