saeculum

De Viccionari


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈsaj.kʊ.lʊm/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea sem- («sembrar»), amb una evolució de «temps de la sembra» a «generació»; cal tenir en compte que per als antics el concepte de segle no tenia una quantitat d'anys fixa com en l'actualitat sinó que el feien servir com a període de temps de vegades equivalent a 30 anys, 100 o més: per als etruscs un segle es calculava partint de l'edat del més vell entre tots els nascuts en un dia determinat i la traducció moderna seria l'«esperança de vida màxima d'una generació».[1]

Nom[modifica]

saeculum n. ‎(genitiu saeculī)

  1. generació, època, raça
  2. edat, el temps d'una vida
  3. segle

Declinació[modifica]

2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu saeculum saecula
Vocatiu saeculum saecula
Acusatiu saeculum saecula
Genitiu saeculī saeculōrum
Datiu saeculō saeculīs
Ablatiu saeculō saeculīs


Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Félix Gaffiot, Dictionnaire latin français, Hachette, 1934