saeculum
Aparença
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈsaj.kʊ.lʊm/
- Etimologia: De l'arrel indoeuropea sem- («sembrar»), amb una evolució de «temps de la sembra» a «generació»; cal tenir en compte que per als antics el concepte de segle no tenia una quantitat d'anys fixa com en l'actualitat sinó que el feien servir com a període de temps de vegades equivalent a 30 anys, 100 o més: per als etruscs un segle es calculava partint de l'edat del més vell entre tots els nascuts en un dia determinat i la traducció moderna seria l'«esperança de vida màxima d'una generació».[1]
Nom
[modifica]saeculum n. (genitiu saeculī)
Declinació
[modifica]Cas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | saeculum | saecula |
Vocatiu | saeculum | saecula |
Acusatiu | saeculum | saecula |
Genitiu | saeculī | saeculōrum |
Datiu | saeculō | saeculīs |
Ablatiu | saeculō | saeculīs |
Derivats
[modifica]Vegeu també
[modifica]- ↑ Félix Gaffiot, Dictionnaire latin français, Hachette, 1934