saeculum

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈsaj.kʊ.lʊm/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea sem- («sembrar»), amb una evolució de «temps de la sembra» a «generació»; cal tenir en compte que per als antics el concepte de segle no tenia una quantitat d'anys fixa com en l'actualitat sinó que el feien servir com a període de temps de vegades equivalent a 30 anys, 100 o més: per als etruscs un segle es calculava partint de l'edat del més vell entre tots els nascuts en un dia determinat i la traducció moderna seria l'«esperança de vida màxima d'una generació».[1]

Nom[modifica]

saeculum n. ‎(genitiu saeculī)

2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu saeculum saecula
Vocatiu saeculum saecula
Acusatiu saeculum saecula
Genitiu saeculī saeculōrum
Datiu saeculō saeculīs
Ablatiu saeculō saeculīs
  1. generació, època, raça
  2. edat, el temps d'una vida
  3. segle

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Félix Gaffiot, Dictionnaire latin français, Hachette, 1934