sòtil

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɔ.tiɫ/
• Etimologia: Del llatí sŭbtŭlu

Nom

sòtil m. ‎(plural sòtils)

1. (mallorquí) Superfície que separa dos pisos o habitacions sobreposades. D'aquesta manera, fa de sostre al pis inferior i de sòl al superior.

Miscel·lània

• Síl·labes: sò·til (2)
• Anagrames: lotis, sòlit, tolís

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DCVB