sòpit
Català[modifica]
Adjectiu[modifica]
sòpit m. (femení sòpita, plural masculí sòpits, plural femení sòpites)
Traduccions[modifica]
Cites[modifica]
- L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer (1877):
Entre Lemnos y Chío,
mentres á nit dormía en sòn ditxosa
(si no es que encara sòpita ho somío)
mes dos meytats florides
vegérense afegides,
com dos anells d' una cadena hermosa.
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot