sòpit

Català

Adjectiu

sòpit m. ‎(femení sòpita, plural masculí sòpits, plural femení sòpites)

1. Atordit, atolondrat.

Traduccions

sòpit [1] (atordit)

• Castellà: azorado ^(es) m.
• Llatí: trepidus ^(la)

Cites

• L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer (1877):

Entre Lemnos y Chío,
mentres á nit dormía en sòn ditxosa
(si no es que encara sòpita ho somío)
mes dos meytats florides
vegérense afegides,
com dos anells d' una cadena hermosa.

Miscel·lània

• Síl·labes: sò·pit (2)
• Anagrames: optis, pitos, pòsit, topis

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot