sípia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsi.pi.ə/, occidental /ˈsi.pi.a/
• Etimologia: Del llatí sēpia, del grec antic σηπία ‎(sēpía).

Nom

sípia f. ‎(plural sípies)

1. Mol·lusc cefalòpode de la família dels sèpids, de cos oval i amb glàndula de tinta (Sepia officinalis).
2. (col·loquial) Color sèpia.
3. (col·loquial, penedesenc, menorquí) Gargall.

Derivats

• sépia
• sèpia

Notes

Les formes sèpia, sépia i sípia són d'ús molt variable. El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans normalitza sípia pel mol·lusc i sèpia pel color, en canvi el Diccionari Normatiu Valencià estableix preferentment sépia per ambdues accepcions.

Traduccions

Mol·lusc

• Albanès: sepje ^(sq) f., cupije ^(sq) f.
• Alemany: Kopffüßer ^(de) m.
• Anglès: cuttlefish ^(en)
• Àrab: حَبَّار‎ ^(ar) m.
• Búlgar: сепия ^(bg) f. ‎(sepia)
• Castellà: sepia ^(es), jibia ^(es)
• Coreà: 오징어 ^(ko) ‎(ojing-eo)
• Danès: blæksprutte ^(da) c.
• Eslovac: sépia ^(sk) f.
• Eslovè: sipa ^(sl) f.
• Estonià: seepia ^(et)
• Francès: seiche ^(fr)
• Friülà: sepe ^(fur) f.
• Gallec: sepia ^(gl) f.
• Gal·lès: ystifflog ^(cy) m.
• Grec: σουπιά ^(el) f. ‎(supià)
• Grec antic: σηπία ^(grc) f. ‎(sēpía)
• Hebreu: דְיוֹנוֹן‎ ^(he)
• Hongarès: tintahal ^(hu)
• Irlandès: gunnadóir ^(ga) m.

• Islandès: blekfiskur ^(is) m.
• Italià: seppia ^(it)
• Japonès: イカ ^(ja) ‎(ika), 烏賊 ^(ja)
• Letó: sepija ^(lv) f.
• Lituà: sepija ^(lt) f.
• Llatí: sepia ^(la) f., saepia ^(la) f.
• Macedoni: си́па ^(mk) f.
• Noruec: blekksprut ^(no)
• Polonès: mątwa ^(pl) f.
• Portuguès: sépia ^(pt) f.
• Romanès: sepie ^(ro) f.
• Rus: карака́тица ^(ru) f. ‎(karakàtitsa)
• Serbocroat: сипа ^(sh), sipa ^(sh)
• Sicilià: siccia ^(scn) f.
• Suec: bläckfisk ^(sv) c.
• Txec: sépie ^(cs) f.
• Ucraïnès: карака́тиця ^(uk) f. ‎(karakàtitsia)
• Vietnamita: mực ^(vi)
• Xinès: 烏賊 ^(zh) ‎(乌贼, wūzéi)

Miscel·lània

• Síl·labes: sí·pi·a (3)
• Anagrames: aspii, aspií, aspiï

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot