Vés al contingut

rutllar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /ruʎˈʎa/, balear /ruɫˈɫa/
Occidental: nord-occidental /ruʎˈʎa/
valencià /ruɫˈɫaɾ/, /ruɫˈɫa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: rotllar, rotllà, rutllà
  • Etimologia: Geminació de rullar (arrissar) per analogia amb rotllar (enrotllar), originats en els substantius rull i rotlle doblets del llatí rotulus (cercle), segle XVII. Semànticament, evolucionà d’«enrotllar» a «rodar», «rodar bé» i figuradament «funcionar bé».

Verb

[modifica]

rutllar intr.

  1. Estar en funcionament un mecanisme.
  2. Un assumpte, anar amb fluïdesa.
  3. Sinònim de rodar (donar voltes, fer rotació).
  4. Sinònim de rodolar (moure’s donant voltes).

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: rutllo, rutlla, rutllem

Variants

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: rut·llar (2)
  • Anagrama: trullar

Vegeu també

[modifica]