rusca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈrus.kə/, occidental /ˈrus.ka/
• Rimes: -uska
• Etimologia: Del llatí tardà rūsca, del gàl·lic *rūsca, del protocèltic *rūskos ‎(‘escorça’), de *rukskos, del protoindoeuropeu *h₃rewk- ‎(‘extreure, arrencar’), segle XIII. Cognat de l’occità rusca, francès antic rusche (modern ruche), piemontès rusca, llombard rusca. Figuradament per la sensació de buidor.

Nom

rusca f. ‎(plural rusques)

1. Escorça de surera.
2. Llenca de suro no treballada.
3. (mallorquí, col·loquial) fam

Derivats

• rusc

Descendents

• Sard logudorès: rusca

Traduccions

Escorça de surera

• Castellà: corcha ^(es) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: rus·ca (2)
• Anagrames: crusa, crusà, curàs, cursa, raucs, sucar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat