rumio

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ruˈmi.u/, occidental /ruˈmi.o/
• Rimes: -io

Verb

rumio

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de rumiar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb rumiar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb rumiar

Variants

• [1] rumie, rumiï, rumii
• [2] rumiï, rumie
• [3] rumiï, rumie

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·mi·o (3)
• Anagrama: moriu