rumiara

Potser volíeu: rumiarà

Català

Verb

rumiara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb rumiar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb rumiar

Variants

• [1] rumiessi, rumiessa, rumieguessa, rumiés, rumiàs
• [2] rumiegués, rumiés, rumiàs

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·mi·a·ra (4)
• Anagrames: amarriu, arrimau, muraria