rumiàrem

Potser volíeu: rumiarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ru.miˈa.ɾəm/, occidental /ru.miˈa.ɾem/
• Rimes: -aɾem

Verb

rumiàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de rumiar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb rumiar.

Variants

• [2] rumieguéssom, rumiéssim, rumiéssem, rumiàssim, rumiàssem

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·mi·à·rem (4)
• Anagrama: muraríem