ructator

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /rʊkˈtaː.tɔr/
• Etimologia: Del verb ructo ‎(«eructar»).

Nom

ructātor m. ‎(genitiu ructātōris)

1. qui eructa
2. (pejoratiu) porc

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	ructātor	ructātōrēs
Vocatiu	ructātor	ructātōrēs
Acusatiu	ructātōrem	ructātōrēs
Genitiu	ructātōris	ructātōrum
Datiu	ructātōrī	ructātōribus
Ablatiu	ructātōre	ructātōribus