ruca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈru.kə/, occidental /ˈru.ka/
• Rimes: -uka
• Etimologia: [1] Femení de ruc.
• Etimologia: [2] Del llatí erūca, doblet del patrimonial eruga.

Nom

ruca f. ‎(plural ruques)

1. somera
2. Forma femenina de ruc ‎(«ximple»).

Nom

ruca f. ‎(plural ruques)

1. Herba de la família de les brassicàcies, de flors amb quatre pètals en creu blanquinoses o groguenques, de fulles amb sabor picant usades en amanides o com a condiment i de llavors que se n’obté un oli emprat en medicina popular per a la ronquera (Eruca vesicaria).
2. Herba de la família de les brassicàcies, de fulles lobulades, flors grogues amb petits pètals ovals i grans estams (Diplotaxis muralis).

Sinònims

• (Eruca vesicaria) eruga

Traduccions

Eruca vesicaria

• Anglès: arugula ^(en), rocket ^(en)
• Castellà: oruga ^(es) f.
• Francès: roquette ^(fr) f.

Diplotaxis muralis

• Anglès: wall rocket ^(en)

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·ca (2)
• Anagrames: crua, cura, curà, rauc, ucar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Occità

Nom

ruca f. ‎(plural rucas)

1. (zoologia) eruga

Sinònims

• canilha, eluga, eruca, eruga, tòra

Vegeu també

• Benoèt, Gui. Las bèstias, 2008. Tolosa: IEO Edicions, 2008, p. 87. ISBN 978-2-85910-454-2.