rotund

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental: central /ruˈtun/, balear /ruˈtunt/, /ruˈtun/
Occidental: nord-occidental /roˈtun/, valencià /roˈtunt/, /roˈtun/
  • Rimes: -unt
  • Etimologia: Del llatí rotundus ‎(«de forma arrodonida»), segle XX, de rota ‎(«roda»). Doblet del patrimonial rodó i de rotonda via l’italià.

Adjectiu[modifica]

rotund m. ‎(femení rotunda, plural masculí rotunds, plural femení rotundes)

  1. rodó
  2. Terminant, sense vacil·lacions.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ro·tund (2)
  • Heterograma de 6 lletres (dnortu)

Vegeu també[modifica]