roncàieu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /roŋˈka.jew/

Verb

roncàieu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de roncar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [vosaltres/vós] roncàveu.

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·cà·ieu (3)
• Heterograma de 8 lletres (aceinoru)
• Anagrames: caironeu, incoareu, incoàreu, nocaríeu