romanicus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /roːˈmaː.nɪ.kʊs/
• Etimologia: Derivat de rōmānus.

Adjectiu

rōmānicus m., rōmānica f., rōmānicum n.

1. a l'estil romà
2. romànic

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	rōmānicus	rōmānica	rōmānicum		rōmānicī	rōmānicae	rōmānica
Vocatiu	rōmānice	rōmānica	rōmānicum		rōmānicī	rōmānicae	rōmānica
Acusatiu	rōmānicum	rōmānicam	rōmānicum		rōmānicōs	rōmānicās	rōmānica
Genitiu	rōmānicī	rōmānicae	rōmānicī		rōmānicōrum	rōmānicārum	rōmānicōrum
Datiu	rōmānicō	rōmānicae	rōmānicō		rōmānicīs
Ablatiu	rōmānicō	rōmānicā	rōmānicō		rōmānicīs